Viatges amb Kapuscinski (1)

La nit abans de marxar de casa vaig agafar, a l’atzar, l’únic llibre en català que vaig dur cap a França. Vaig pensar que tindria prou temps lliure les primeres setmanes per llegir-lo atentament i així potser enyorar menys els de casa (i el català). També vaig pensar que un cop començades les classes no tindria prou temps per llegir-ne més i, per tant, un era suficient. No vaig voler remenar entre tots els que podria haver escollit, perquè no hauria estat capaç de decidir-me. Era millor triar-ne un que ja hagués llegit i m’hagués agradat prou per repetir i disfrutar-lo de nou, o era preferible endur-me’n un de ‘nou’ amb el que encara no hi hagués tingut més relació a part del fullejar-lo? Salvar una vella glòria de ser vestida per la pols o rescatar un dels molts volums que havia comprat per impuls o inèrcia del fons de l’estanteria? Vaig creure que el plaer era primordial, així que sense gairebé fixar-me en el títol, va anar a parar a la maleta ‘Viatges amb Heròdot’, del brillant Ryszard Kapuscinski. El vaig comprar farà quasi mig any per fer-ne una crítica literària per a una assignatura (com si fos fàcil criticar – positiva o negativament - els grans) però pràcticament no l’havia ni obert. Fa dos diumenges, en una d’aquelles tardes solitàries (principalment perquè la residència queda buida els caps de setmana), vaig decidir endinsar-me, en part, en les memòries del periodista. En aquest llibre, Kapuscinski relata els seus inicis (més o menys accidentats) com a reporter a l’estranger (a l’Índia) i ho fa amb referències a la ‘Història’ d’Heròdot, llibre que el va acompanyar durant la seva aventura. I vet aquí que ara, els seus ‘Viatges amb Heròdot’ són el meu acompanyant en la meva primera aventura a l’estranger.

Ahir, per sort, la calor va anar agafada de la mà d’un agradable ventet, fins i tot a la calmada Domaine Universitaire. Així he pogut mig estrenar la jaqueta que vaig comprar dissabte passat (en molt bona companyia – humana - ). Eren els ’10 jours du Cameïou’, una d’aquestes cadenes de roba ‘barateta’. Gran part de les peces estaven rebaixades, algunes d’elles - com la meva jaqueta – fins el 50%. Consumistes com som (acceptem-ho), vam entrar a ficar-hi nas (era la quarta botiga de roba que ens rebia aquella tarda). Doncs bé, els deu dies de Cameïou no són els únics que atrauen a les dones com ho fa la merda amb les mosques. També hi ha la tornada a l’escola del Monoprix (que ofereix un 30% de descompte en articles acadèmics) o els quinze diez del C&A (amb descomptes del 50% fins a mitjans d’octubre) i, sobretot, les grans, temptadores i delicioses ofertes de l’FNAC, on ahir vaig anar a parar. Fa vergonya reconèixer que era la primera vegada que hi entrava. A part de guiri, devia semblar un nen a l’entrada de Disneyland Paris: ulls i boca ben oberts i el cap amunt i avall, d’esquerra a dreta.