Mica en mica...

Ahir va ploure. Poquet i cap al vespre. El cert és que no només va ploure fora al carrer. Després de dinar amb la companyia de dues noies russes i el seu peculiar menjar a base de col i castanyes, el sopar el vaig compartir amb un home italià, en Joseph (o això diu) que estudia enginyeria electrònica i coneix Mataró (de nom). Per sort, ell ja no hi era quan la meva roba es va mullar tot rentant plats... és el que té la poca pràctica. No és fàcil mantenir una conversa afrancesada entre un italià i una catalana i, mentrestant, cuinar... Paradoxes a part, després de les quatre gotes d'ahir a la nit m'havia proposat trobar un paraigües que s'adeqüés a les meves necessitats (ja que el meu es va quedar a casona sense voler). No n'he trobat cap. Cap ni un. No sé de què van venent paraigües de 4 cm a 16€! Qui s'han cregut que són?

És curiós que dos països tan propers geogràficament siguin, en alguns aspectes, tan diferents. I no em refereixo tan sols a la gastronomia, que potser en fons no varia tant, sinó als costums o, fins i tot, la manera de vestir (acció que duen a terme no massa bé...), temes en els que aprofundiré més endavant, quan hagi recollit més informació al respecte.

Tret de dos camions de bombers que acaben de creuar la part superior de la plaça (la Victor Hugo, com ja comença a ser habitual), dono fe que Grenoble és un lloc tranquil i acollidor (els francesos no). Els seus peculiars edificis, plens de personalitat i que ofereixen un aire distintiu de la zona als turistes, o els seus carrerons i places exclusivament peatonals, les seves esglésies i catedrals, les fonts, les terrasses i els cafès... És com ser dins d'un autèntic poble de conte. Fins i tot té vagabunds habituals! Ja n'he clixat un parell que ronden amunt i avall pel centre. Un d'ells té una retirada a un polític local i tot...! L'altre és jovenet i grenyut, amb una jaqueta marró dues talles més gran del que toca i una cassola platejada a la mà.

A aquesta tranquil·litat, cal afegir-hi la de la zona residencial. Pel que sembla, gran part del col·lectiu estudiantil francès marxa a casona els caps de setmana... Ole!

Continua fent fresqueta i bufant vent, tot i que no tant com dissabte. Resulta agradable passejar amb texans i jaqueta sense passar calor. Això sí, els dies es fan llargs... molt.I dormir més hores del normal no ajuda a escurçar-los.